MIQUEL, EL PADRÌ PICAPEDRER ( IV )

Un dìa d´hiver el padrì Miquel va començar
a endinsar-se en un silenci terrible i trist
una malaltìa amb nom alien es possesionar d´ell
en primer lloc immovilizant-li els pensaments
i baixar-li poc a poc per tot el cos

Si no tenìa cap destorb que li atures els intents
s´ha anava al carrer
nomès volìa marxar ! cap allà !
deìa quan li preguntaven ¿ on vas?
tot ho feìa sense soroll i sense pressa
pels racons de la casa

Era com si l´arrel de l´existir
arrapada al subsòl familiar
l´haguessin tallat de soca
i ara, sense centre, no recordà, no volguè ni desitja
completament eixut dintre un cau negre
un mapa escampat del no-res

Mirant-lo tremolar, quiet i ploròs
era d´un dramatisme total
per tots els que l´havien conegut d´antuvi
tot nervi i brogit

A n´aquest mal li haurìen de dir mal d´absència
o tal vegada mal dels ponts trencats
per que la dotzena de mil milions de cèl.lules nervioses
del ser vell no saben llavors on han d´anar
acabada l´intensa tasca que tenìen
per arribar al fons del jo i rebre ordres

L´unic que resta d´aquest gran naufragi d´il.lusions
son, de tant en tant, petites actes de vida
per fer-nos creure que ens entèn