Deixebles de l´oblit

Raja la pluja amb ritme adust i fort
com si es tractès d´un càstig
i no tinguès demà
aquest dia quasi fos

Sents que has perdut el temps
et fas vella i no ho saps
perquè la sexualitat està intacta

Hem quedat com aquel personatje de Lewis Carrol
que desapareix del tot
deixant un somriure flotan al aire per sempre

Em sento a una taula imaginaria
al voltant tots els essers
que han estat importans per a mì
encapcalant les dues bandes les joies mes pures:
els pares i els dos fills amb les dones
segueixen germans i familia
quatre avis desprès
onze tiets
dotze cosins
i un miler de joves i petits
de tota mena
els meus homes tambè hi son
ells estan impresos a la meva pell
com si es tractès de les ratlles d´algun animal salvatje.
(segueix)