martes, 4 de mayo de 2010

COMIAT ( continuaciò )

Si algù em demanès un retrat teu
tindria de tombar la mirada enrere
el avui es miserios i despullat
tot son problemes de mal resoldre
i no pas per manca de diners o d´atencions

Tinc la imtge amorosa del pare i tu
fet simbols d´anim coratjòs
constancia i goig en el treball
amb alegrìa audaciosa

Per què hi ha emigrants que no u son
passa l temps
i es tornen part del teixit
de felicos desarraigats de la terra

Us recordo un diumenge qualssevol
al migdìa
mùsica catalana el pick up
ulls humits i cor obert
tots junts desprès amb taula plena
tocavem el cel amb les dues mans
!Mai no s´havia promès tan de futur a una familia!

Ara em quedat orfes amb mare a casa
nàufrags del desamor i la baralla
dividits i ignorats uns dels altres
tot de sopte s´ha tornat gris
s´han acabat els sorolls i les rialles
les olors de matafaluga i farigola
tambè han fugit

I jo sento a thothora el desig irreprimible
de llancar-me a volar
pel damunt de casa teva
d´estranyar-la ben fort
procurant la defensa
com si es tractes
de la darrera reliquia que ens queda.

2 comentarios:

  1. VER MI COMENTARIO DE--TARDES DE DOMINGO-----

    ResponderEliminar
  2. CADA VEGADA QUE RETORNO A L'ESPRIT DAQUESTA POESIA..................EMB SENTO TRISTONA ....AÑORANC,A DE TEMS PASATS I ESTIMATS............

    ResponderEliminar