PEDRENYAL

al tiet Ramon

Pensavem que duraria sempre

ens ha deixat a la indigencia
doble mancanca
sense el seu llenguatge unificador
sense una manera de mirar
la nostra naturalesa humana

ja no sabrem com pensar-nos
els Marti, Gregori i els Guiu

el dia de la seva mort
la meva anima es desplaca a Juncosa
aquell diumenge el poble era un temple
mes a prop del cel que mai

els xipresos es movien
sonaven com instruments musicals

vaig puja a les pedres mes altes
de Sant Joan
interrogant la brisa plateijada
dels olivers
gran silenci en la quietud del camp

tot just comencaren a sonar les campanes
acompanyant al tiet a l'eternitat

(jo vaig demanr a Deu que si fos per voler-lo amb ell, esperes endur-s'el
quan els meus fills l'Angela i l'Aandres l'haguessin visitat, m'ho a concedit)

Paraula Viva

Ara ho se
som paraula
el temps
es tambe una jungla de paraules

una darrera l'altra
les anem posant a mida
que el dia creix

com enginyers
edifiquem amb elles
construccions que ens protegeixen de la pluja
de la claror del sol
de les tempestes

en construim d'altres
que ens fan de guia
per els camins interns que ens angoixen

el nostre aliment son les paraules
habitem amorosament en elles

Poema 2

Desperto
no soc jo
una pau seca i plana
es manifesta com un era

buidor

em pregunto si encara somio
si estic viva

o tal vegada
aquesta buidor
es pot omplir d'absencia

- un no res petrificat -
que clama per deslluirar-se
trobar un centre on agafarse
en concreta identitat

Set poemas (I )

Soc rostre o mascara?

Podre dir alguna vegada
com Montaigne o Whitman
que les meves paraules
son fetes de la mateixa materia
del meu esser?

Reconeixere el resso de l'anima
en la meva veu?

Versos del desconsol

Qui voldra el teu cos Beatriz?
bessant freda
ball solitari
amb els bracos
fets buguenvil.lies
i els senders secs
de tanta trepitjada

Qui t'agafara la ma?
qui buscara el teu pit?


On han anat les aigues vives ?
ja no es veu en tu sino algues
i soledats.

Apunts de tardo

Buscar
retrobar personatges
solids o corcats
que al llarg de la vida
han deixat petjada en mi

Ressos
que es van esmortint en la memoria
i les besties,
mes o menys domesticades,
que es remouen en una absoluta sarabanda
gairebe estrepitosa
i que malgrat el seu aparent desordre
tenen l'harmonia d'una composicio
musical barroca
i em permeten cloure el dia
sense desfallir

Ultimament

Ens veiem molt poc
la felicitat i jo
te tan poc merit una rialla

Aquest llarg estiu tropical
es veu avui engelosit i plou,
plou tan avui,
que es com si el cel estigues buidant-se
ofega'n i ensopint l'anima
mes m'estimo no moure'm ni parlar

Monologo tot el dia de cap a cap
observo i escolto
per transmetre tot seguit,
amb imparcialitat impossible,
l'espectacle
d'aquest incessant bullici
que ting dintre

Despres esclaten els mots
com flors d'un jardi
misterios i estimat
en una florida darrera l'altra
indiferents a la perpetua
agitacio de dintre meu