Ens veiem molt poc
la felicitat i jo
te tan poc merit una rialla
Aquest llarg estiu tropical
es veu avui engelosit i plou,
plou tan avui,
que es com si el cel estigues buidant-se
ofega'n i ensopint l'anima
mes m'estimo no moure'm ni parlar
Monologo tot el dia de cap a cap
observo i escolto
per transmetre tot seguit,
amb imparcialitat impossible,
l'espectacle
d'aquest incessant bullici
que ting dintre
Despres esclaten els mots
com flors d'un jardi
misterios i estimat
en una florida darrera l'altra
indiferents a la perpetua
agitacio de dintre meu
miércoles, 4 de mayo de 2011
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)

No hay comentarios:
Publicar un comentario