L´amistad es quelcom amb fressa
com tota cosa viva
tenir amigues es un goig
passats els anys ho pots veure clar
Quan t´hen marchen dues
en molt poc temps
el cor queda com un nùvol d´estiu dessagnat-se
Penses que no vas fer el suficient
per demostrar-les-hi l´amor i l´admiraciò
que sentìes per elles
Bones mares, bones dones
millor dit, van ser meravellosos essers
amb vides no pas marcades pel repòs
ni el suportar o l´abstenirse
tot al contrari
elles van ser intervenciò i entusiasme
moviment i treball
anhel i afany
em sento honrada d´haver participat
en el seu entorn
Qui crida ara els seus noms ?
tan sols murmuris i un tast d´enyorança
De ser posible demanar-les-hi perdò ho farìa
encara que nomès fos per veure-les-hi
un somriure als ulls
uns de color verd com les aigues fredes del Cantabric
i els altres marron com la terra valenciana del Llevant
Les amigues que em queden son un tresor
vull nombrar-les una a una
ho ting que fer ara
quan ho poden llegir
i rebre el meu agraiment
( segueix)
martes, 3 de agosto de 2010
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)

No hay comentarios:
Publicar un comentario