DONES PITAGORIQUES ( III )

Avui voldrìa presentar-vos disset dones
deixebles del filòsof grec Pitàgores:
Tinica,Ocelo,Ecelo,Quilònide,Cratesiclea,
Tèano,Lastenia,Habrotelia,Equecratia,Tirsenis,
Babelica,Pisirrode,Teadusa,Myia,Boio,Filtide i Cleecma

Van ser les encarregades d´escampar per la Mediterrània
tot el foc i la saò que portem dintre

Seieu
i escolteu amb silenci

Quan la bonica i fulgurant Phartemis
i el seu marit l´artesà Mnsario
tingueren el fill als braços
corregueren davant dels sacerdots
per escoltar el vaticini de l´Oracle
un d´ells profetitzà:
´Serà ùtil a tots els homes de tots els temps´

L´anomenaren Pitàgores
rebè la millor educaciò
fou iniciat en els misteris de Isis i Osiris
s´ha li entregà la saviesa de milers d´anys
i la visiò del mon espiritual

El sentit de la justicia i la passiò intel.lectual
la trasmetè a tots els seus deixebles
Platò li tinguè enveja
( segueix)

Pitàgoras

´ EL SILENCIO ES LA PRIMERA PIEDRA DEL TEMPLO DE LA SABIDURIA´, Pitàgoras

Pitàgoras era para mì una de esas ´cosas´ que se creen saber desde siempre y que las tienes en stand-by ( ¿se escribe asì?) ,como se tienen las informaciones sobre familiares lejanos. Pero he aquì, que apareciò de repente cuando buscaba informaciòn sobre mujeres maravillosas para mi poema DONES (en idioma catalàn ), y explotò dentro de mì con toda su fabulosa carga ontològica. Creo que estarè mucho tiempo en su àmbito.

DONES ( II )

(Hoy lunes, el poema correspondiente a los martes de lengua catalana )

...Començarè per l´Eva

Volguè coneixer la naturalesa de l´esperit
i l´origen de tot
Dèu enutjat li responguè:
Te donat un cor savi i intel.ligent
talment que ni abans de tu hagi estat
ni desprès de tu no s´alci ningù de semblant
i et vols comparar amb mì ?

Seguidament escriguè el Gènesis on posar la condena:
Errant y estrangera seràs a la terra

Eva li diguè al company
les paraules no han ferit tan el cor
com els ulls acusadors,
! Malgrat el càstic, estimarè i reeixirè !
( segueix)

DONES

Vull invocar uns noms de dones plens de historia
per exorcisar-me
- els nombres sòn els principis
i l´essència de les coses,
va dir Pitàgoras el segle VI -

Avui que em trobo abaltida
decandida i atuïda
lànguida
esmerlida i lassa

Tinc la veu
com un piano xacròs
en un dìa brùfol

En el meu arrosinat i
esbalandrat dormitori
es cova un odi ferèstec
envers la racionalitat
l´elegancia i el bon to

Començarè per l´Eva
( segueix)

LADY SEBASTIANA

Soc la dona habitada
un grumoll que no se envenidar
es mou dintre meu
puc sentir la lluita

Si obro els llavis
la tempesta que es congriava
esclatarà en la forma
de branques, fulles i arrels
per que a mì m´habita la floresta

Es com si m´arrenquessin la carn
cruixissin les entranyes
i els ossos esquerdessin
sense admetre desprès arranjament

Jo ho presentìa
patìa sense saber per què
em mirava en els ulls de tots
demanant misericordìa
i tan sols hi veia nubolades
que enfosquien la mirada

Àdhuc,
tothom evitava
mirar-me les fletxes
que tenìa per tot el cos
quan això era tan obvi.

AMIGUES

L´amistad es quelcom amb fressa
com tota cosa viva
tenir amigues es un goig
passats els anys ho pots veure clar

Quan t´hen marchen dues
en molt poc temps
el cor queda com un nùvol d´estiu dessagnat-se

Penses que no vas fer el suficient
per demostrar-les-hi l´amor i l´admiraciò
que sentìes per elles

Bones mares, bones dones
millor dit, van ser meravellosos essers
amb vides no pas marcades pel repòs
ni el suportar o l´abstenirse
tot al contrari
elles van ser intervenciò i entusiasme
moviment i treball
anhel i afany
em sento honrada d´haver participat
en el seu entorn

Qui crida ara els seus noms ?
tan sols murmuris i un tast d´enyorança

De ser posible demanar-les-hi perdò ho farìa
encara que nomès fos per veure-les-hi
un somriure als ulls
uns de color verd com les aigues fredes del Cantabric
i els altres marron com la terra valenciana del Llevant

Les amigues que em queden son un tresor
vull nombrar-les una a una
ho ting que fer ara
quan ho poden llegir
i rebre el meu agraiment

( segueix)