SOLA

La dona sola es fa veure
llampec lluminòs
ja no hi ès quan arriba el tro

porta damunt la pols del camì
viu
pensa i camina
com una dona sola

cap en dalt
mira fixament
no li solquen amors o maldats

fa vida en una vall
d´eterna primavera
on les flors duren poc
a penes
o no gens

els somnis
a mig coure
li esclaten a la cara

deixa l´angoixa de la nit
calenta com un forn
a la porta de casa

la boira de la matinada
l´emporta lluny
deixant-li els llavis
i el cos
esfullats com un clavell
del dìa abans