La nit va enfosquin racons
amaga colors
darrera
un raig de lluna
plateija fulles i flors
mirada amiga dels ùltims anys
començament d´un ìntim sentir
records
oblits
dubtes i certeses
l´amor i la passiò
tot allò que dona sentit al desarrelament
al quès transitori
pero tambè a lo important
que resta dintre enjoian-nos
enlluernats els ulls
alerta la conciencia
poc a poc es tensa el cos
s´esborra el demès
bull l´alquimia
fuix el gran misteri
neix el poema
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario