VIA CRUCIS

Escollit el lloc de la ferida
comenca la cerimonia
del clavament a la creu

La sang plora lentament

Han fugit espereugits
amants i amics

Tot es fosc
humit i silencios

El jardi
que evidenciava esplendor
es ara un espai
de ombres afilades
on el vent s'ha n'entorna
en un xiulet agut
i desafinat

Molt en dalt
s'omple el cel
de millons de preguntes ximples

Mai es troba el nom d'un sentiment
que ens fa sofrir

Del poemario "Cruzando el desierto"

No tienes remedio Beatriz
vives procurando incendios
caminas
arrastrando restos
de un largo naufragio

Nina otonal
atrapada por el tiempo
y el espacio como una semilla infertil

Diras:
la vida fue nenufares de agua

Implacablemente dialogica
con ese yo que se te escapa

Es inutil el aplauso
en la arena pegajosa
de las noches
Caripe, 2 .04.2008

De genolls en terra

Fa poques hores
que dorms per sempre
i no se pas quin nom te
aquest sentiment

Crido el teu nom
al fons de jo mateixa
i el resso es alien
als llavis i al cos

Tanco els ulls
comenco a pensar-te
i no et veig ni et sento

Melangia
aixo si
que faig veni
com si es tractes
d'alguna melodia escruixidora
que fa molt de temps
em va penetrar
fins el moll dels ossos

segueix

INQUIETUD o com m'allibero del pes intern?

Me aferrat a tres passions
gairebe senzilles
amb tota intensitat
l'ansia d'amor
el significat de l'art
i el misteri del dialeg
entre els essers vius

Endemes,
tinc la ferma conviccio
del poder d'els poetes
en traspassar la realitat
i fins i tot arribar
al extasis sense esforc

Contrariant a n'aquest deliri
hem trobo sempre
a l'intemperie
i la meva anima es mort de fred

La sensacio que tinc sempre
de no pertanyer
a cap lloc
no es pas una metafora

(segueix)

Aquest temps que m´ha compasa

I no vull dir solsamènt

allo repetit mil vegades

de que en hores del matì fresqueja

i mès tard el sol brilla amb esclat

aiguabarreig d´emocions i pensaments

Vull referir-me al silenci de la comprensiò

A la por del pas dels anys

deixant darrera

la alegrìa animal

i els camis de flors

Ara

gairebè em conformo

amb dibuixar la forma de les coses

i contar-me desolacions

He em igrat de mì

Besllums de l´anima

Avui me alçat esporuguida

peus glaçats

mans tremoloses

i l´esperit a les fosques

Ha esta un somni

melangios i trist

que no puc fer memòria

Es com si

al mig de la nit

m´haguessin portat

els braços del vent

a saber-ne d´els misteris

i la furia de Deu

Alguien dice...

La comedia es tragedia mas tiempo. Woody Allen

Yo descubri Calalunya a traves de sus poetas. Ramonetta Gregori

Cuando los espanoles llegaron a Cuba con sus Melia, alguien puso este letrero en la tumba de Antonio Macero: ! Despierte general que los gallegos estan de regreso!

Cuando uno no vive como piensa, acaba pensando como vive. Gabriel Marcel, filosofo frances.-