Fa poques hores
que dorms per sempre
i no se pas quin nom te
aquest sentiment
Crido el teu nom
al fons de jo mateixa
i el resso es alien
als llavis i al cos
Tanco els ulls
comenco a pensar-te
i no et veig ni et sento
Melangia
aixo si
que faig veni
com si es tractes
d'alguna melodia escruixidora
que fa molt de temps
em va penetrar
fins el moll dels ossos
segueix
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario