Caragola marina

Cal estar alerta a les senyals
comença la devallada
i cega etapa de l´esdevenidor

es un misteri d´imaginar
quins oblits seràn els primers

aquell breu instan de joia
que ens beatificaba
perdurarà en nosaltres?
podrem ressuscitar-lo
com el gust de la magdalena
al tè, del Proust?

soc una caragola marina
duc casa i cos a tothora
un bruel somort m´acompanya
amb resssòs d´eternitat

Ofici incert

No es bo saber massa coses
i donarse compta de que el mon
no està fet pel compliment
dels desitjos

coneixer
això si
que el poema es ya
una ciutat en runes
dintre nostre
des d´abans de construir-se

saber
mès que res
que el que ha de fer
aquesta veu que clama
es subratllar
la buidor de la nit nostra
com un sonàmbul atònit

a vegades pèro
es important
alçarse amb una creu de redenciò
contra el escepticisme
i la planydera condolença
de les relacions d´avui

el poeta es tot plegat
una unitat d´atenciò
de totes les quimeres del ànima

NANO,TON,TONET

Pare
plou a Caripe

ens hem canviat el nom
i mirem les muntanyes
amb la mateixa ànsia d´apoderament
que t´era pròpia


tenim avui la teva mirada verda
possesiva i fulgurant
com els colors del tròpic que
ens deies
t´obrien el cor

eres silenci fet de pareules
tot ho manifestaves amb el cos

imaginaves el mon amb pocas ratlles

la nissaga Gregori
es un mapa
dels teus gestos

uns les mans
altres els ulls

el Gorgone camina igual que tu
com si portèssiu a l´esquena
tot el pes del mon

te´m comprès en el record
quan ja era tard

segueix

PEREGRINA

´Res m´atura
sense limits
em perdo en un mar convuls i despiadat

amors
amics
familia
gent
vestits
carrers
llocs
cases sense suport

consolant-me dic
jo soc la casa
soc el mon
porto dintre meu l´univers

la travessia ha estat gairebè
un espectacle on he participat
no he estat algù de manera suficient

-desperten els records
sentiments que jeien a l´ànima-

les darreres muntanyes del mon
son la casa del meu cor

CASES MORTES

Aquesta soledat plena d'objectes
el silenci de les portes
un rellotge aturat

a mort el patriarca
i s'ha endut amb ell totes les claus

de sobta tot es vell
els retrats de la sala s'han agrisat
les sabates s'han omplert de verdet
olor d'humit transpiren les parets

ha estat una operacio molt rapida
questio de moments
mentrestant estavem a l'esglesia

"Hi havia una vegada...
"En un lloc de la Manxa.
.
el gitano Melquiades
Francesc l'Home
i Pepe el roma
esperen per nosaltres a la porta principal

NEKIA

Donem diguem
rellotge mentidor
temps mort
els pocs mots
pels que val la
pena morir

en aquesta travesia
viatje
fugida
nit
mudanca
turment
no se que

parlo
ocells negres
esperen
a la boca sellegada
amb sal

PER LA YENAT

Et vull comptar l'historia d'un gra
petit i fosc com la teva pell
que s'ha escampat arreu
convertin-se en la millor veguda del mon
i que va comencar al pais on ets nascuda
Etiopia

Va ser a Kaffa on un pastor
d'ovelles com les de Juncosa
que s'anomenava Kaldi
va observar que els seus animalets
al menjar fruits bermells d'un arbre no molt alt
es tornaven jugatons i alegres

A prop d'alla havia un monestir
Kaldi li va explicar als monjos
la alegria de les seves ovelles
varen posar a bullir les fruites
i al prober-les eren molt amargues
ho van llencar tot al foc
Una vegada que es torraren els grans
un delicios aroma va omplir l'estanca
aixi es van assabentar
com tenien que fer-ho per gaudir-ne

Diuen que des de molt antic
es menjava el cafe cru a l'Africa
constituia un bont aliment al camp
pero despres del descobriment dels monjos i Kadi
questa veguda es va associar a la meditacio
i als exercicis religiosos

De Kaffa va escampar-se el cafe a tot lloc
per mitja dels mercaders arabs
arribant a Europa a finals del segle XVI
a Venecuela arriba des de Martinica
i a Caripe anys despres
es el fonament de la seva cultura i riquesa

Les aventures d'aquest granet
que ha conquistat el mon
son molt interessants
m'agradaria explicar-te-les personalment