Pare
plou a Caripe
ens hem canviat el nom
i mirem les muntanyes
amb la mateixa ànsia d´apoderament
que t´era pròpia
tenim avui la teva mirada verda
possesiva i fulgurant
com els colors del tròpic que
ens deies
t´obrien el cor
eres silenci fet de pareules
tot ho manifestaves amb el cos
imaginaves el mon amb pocas ratlles
la nissaga Gregori
es un mapa
dels teus gestos
uns les mans
altres els ulls
el Gorgone camina igual que tu
com si portèssiu a l´esquena
tot el pes del mon
te´m comprès en el record
quan ja era tard
segueix
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario