Paraula Viva

Ara ho se
som paraula
el temps
es tambe una jungla de paraules

una darrera l'altra
les anem posant a mida
que el dia creix

com enginyers
edifiquem amb elles
construccions que ens protegeixen de la pluja
de la claror del sol
de les tempestes

en construim d'altres
que ens fan de guia
per els camins interns que ens angoixen

el nostre aliment son les paraules
habitem amorosament en elles

Poema 2

Desperto
no soc jo
una pau seca i plana
es manifesta com un era

buidor

em pregunto si encara somio
si estic viva

o tal vegada
aquesta buidor
es pot omplir d'absencia

- un no res petrificat -
que clama per deslluirar-se
trobar un centre on agafarse
en concreta identitat

Set poemas (I )

Soc rostre o mascara?

Podre dir alguna vegada
com Montaigne o Whitman
que les meves paraules
son fetes de la mateixa materia
del meu esser?

Reconeixere el resso de l'anima
en la meva veu?

Versos del desconsol

Qui voldra el teu cos Beatriz?
bessant freda
ball solitari
amb els bracos
fets buguenvil.lies
i els senders secs
de tanta trepitjada

Qui t'agafara la ma?
qui buscara el teu pit?


On han anat les aigues vives ?
ja no es veu en tu sino algues
i soledats.

Apunts de tardo

Buscar
retrobar personatges
solids o corcats
que al llarg de la vida
han deixat petjada en mi

Ressos
que es van esmortint en la memoria
i les besties,
mes o menys domesticades,
que es remouen en una absoluta sarabanda
gairebe estrepitosa
i que malgrat el seu aparent desordre
tenen l'harmonia d'una composicio
musical barroca
i em permeten cloure el dia
sense desfallir

Ultimament

Ens veiem molt poc
la felicitat i jo
te tan poc merit una rialla

Aquest llarg estiu tropical
es veu avui engelosit i plou,
plou tan avui,
que es com si el cel estigues buidant-se
ofega'n i ensopint l'anima
mes m'estimo no moure'm ni parlar

Monologo tot el dia de cap a cap
observo i escolto
per transmetre tot seguit,
amb imparcialitat impossible,
l'espectacle
d'aquest incessant bullici
que ting dintre

Despres esclaten els mots
com flors d'un jardi
misterios i estimat
en una florida darrera l'altra
indiferents a la perpetua
agitacio de dintre meu

Cendres

Dormo bressolada per petiteses,
mes aviat miseries humanes,
sospesa per cadenes rovellades
sobre pedres grosses
on el vent bramula el meu nom

De matinada
busco sortir,
anar cap a fora,
cap al nou dia,
i em trobo tancada
insegura
pressonera
com si la nit fos circular
i rodes sen sa jo

Tothom s'ha tornat fantasma
hi ha munts de cendra arreu
i el temps s'ha m'ha mort
entre els dits