JARDI DEL MAL

Un lladre de flors a pres a casa
liles
roses
clavellines
orquìdias
i gira-sols
ha deixar despulls
ortigues
punxes i espines

vull abraçar l´entorn
massa gran per la meva infantesa

torna l´esgotament

es a dir
segles de camins deserts
pedres que son destì
gàbies que es tornan ocells
ocells que es mengen els records

a la mitjanit
vigilo una planta carnìvora
dorm saciada del tot

no dirè ombra
tampoc silenci
mol menys tristesa
orfandat
buidor

despledo alas
com carpa de circ
damunt la frontera inutil
de la meva persona