Ofici incert

No es bo saber massa coses
i donarse compta de que el mon
no està fet pel compliment
dels desitjos

coneixer
això si
que el poema es ya
una ciutat en runes
dintre nostre
des d´abans de construir-se

saber
mès que res
que el que ha de fer
aquesta veu que clama
es subratllar
la buidor de la nit nostra
com un sonàmbul atònit

a vegades pèro
es important
alçarse amb una creu de redenciò
contra el escepticisme
i la planydera condolença
de les relacions d´avui

el poeta es tot plegat
una unitat d´atenciò
de totes les quimeres del ànima

NANO,TON,TONET

Pare
plou a Caripe

ens hem canviat el nom
i mirem les muntanyes
amb la mateixa ànsia d´apoderament
que t´era pròpia


tenim avui la teva mirada verda
possesiva i fulgurant
com els colors del tròpic que
ens deies
t´obrien el cor

eres silenci fet de pareules
tot ho manifestaves amb el cos

imaginaves el mon amb pocas ratlles

la nissaga Gregori
es un mapa
dels teus gestos

uns les mans
altres els ulls

el Gorgone camina igual que tu
com si portèssiu a l´esquena
tot el pes del mon

te´m comprès en el record
quan ja era tard

segueix

PEREGRINA

´Res m´atura
sense limits
em perdo en un mar convuls i despiadat

amors
amics
familia
gent
vestits
carrers
llocs
cases sense suport

consolant-me dic
jo soc la casa
soc el mon
porto dintre meu l´univers

la travessia ha estat gairebè
un espectacle on he participat
no he estat algù de manera suficient

-desperten els records
sentiments que jeien a l´ànima-

les darreres muntanyes del mon
son la casa del meu cor

CASES MORTES

Aquesta soledat plena d'objectes
el silenci de les portes
un rellotge aturat

a mort el patriarca
i s'ha endut amb ell totes les claus

de sobta tot es vell
els retrats de la sala s'han agrisat
les sabates s'han omplert de verdet
olor d'humit transpiren les parets

ha estat una operacio molt rapida
questio de moments
mentrestant estavem a l'esglesia

"Hi havia una vegada...
"En un lloc de la Manxa.
.
el gitano Melquiades
Francesc l'Home
i Pepe el roma
esperen per nosaltres a la porta principal