Escollit el lloc de la ferida
comenca la cerimonia
del clavament a la creu
La sang plora lentament
Han fugit espereugits
amants i amics
Tot es fosc
humit i silencios
El jardi
que evidenciava esplendor
es ara un espai
de ombres afilades
on el vent s'ha n'entorna
en un xiulet agut
i desafinat
Molt en dalt
s'omple el cel
de millons de preguntes ximples
Mai es troba el nom d'un sentiment
que ens fa sofrir
martes, 29 de marzo de 2011
lunes, 28 de marzo de 2011
Del poemario "Cruzando el desierto"
No tienes remedio Beatriz
vives procurando incendios
caminas
arrastrando restos
de un largo naufragio
Nina otonal
atrapada por el tiempo
y el espacio como una semilla infertil
Diras:
la vida fue nenufares de agua
Implacablemente dialogica
con ese yo que se te escapa
Es inutil el aplauso
en la arena pegajosa
de las noches
Caripe, 2 .04.2008
vives procurando incendios
caminas
arrastrando restos
de un largo naufragio
Nina otonal
atrapada por el tiempo
y el espacio como una semilla infertil
Diras:
la vida fue nenufares de agua
Implacablemente dialogica
con ese yo que se te escapa
Es inutil el aplauso
en la arena pegajosa
de las noches
Caripe, 2 .04.2008
martes, 22 de marzo de 2011
De genolls en terra
Fa poques hores
que dorms per sempre
i no se pas quin nom te
aquest sentiment
Crido el teu nom
al fons de jo mateixa
i el resso es alien
als llavis i al cos
Tanco els ulls
comenco a pensar-te
i no et veig ni et sento
Melangia
aixo si
que faig veni
com si es tractes
d'alguna melodia escruixidora
que fa molt de temps
em va penetrar
fins el moll dels ossos
segueix
que dorms per sempre
i no se pas quin nom te
aquest sentiment
Crido el teu nom
al fons de jo mateixa
i el resso es alien
als llavis i al cos
Tanco els ulls
comenco a pensar-te
i no et veig ni et sento
Melangia
aixo si
que faig veni
com si es tractes
d'alguna melodia escruixidora
que fa molt de temps
em va penetrar
fins el moll dels ossos
segueix
lunes, 14 de marzo de 2011
INQUIETUD o com m'allibero del pes intern?
Me aferrat a tres passions
gairebe senzilles
amb tota intensitat
l'ansia d'amor
el significat de l'art
i el misteri del dialeg
entre els essers vius
Endemes,
tinc la ferma conviccio
del poder d'els poetes
en traspassar la realitat
i fins i tot arribar
al extasis sense esforc
Contrariant a n'aquest deliri
hem trobo sempre
a l'intemperie
i la meva anima es mort de fred
La sensacio que tinc sempre
de no pertanyer
a cap lloc
no es pas una metafora
(segueix)
gairebe senzilles
amb tota intensitat
l'ansia d'amor
el significat de l'art
i el misteri del dialeg
entre els essers vius
Endemes,
tinc la ferma conviccio
del poder d'els poetes
en traspassar la realitat
i fins i tot arribar
al extasis sense esforc
Contrariant a n'aquest deliri
hem trobo sempre
a l'intemperie
i la meva anima es mort de fred
La sensacio que tinc sempre
de no pertanyer
a cap lloc
no es pas una metafora
(segueix)
martes, 1 de marzo de 2011
Aquest temps que m´ha compasa
I no vull dir solsamènt
allo repetit mil vegades
de que en hores del matì fresqueja
i mès tard el sol brilla amb esclat
aiguabarreig d´emocions i pensaments
Vull referir-me al silenci de la comprensiò
A la por del pas dels anys
deixant darrera
la alegrìa animal
i els camis de flors
Ara
gairebè em conformo
amb dibuixar la forma de les coses
i contar-me desolacions
He em igrat de mì
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)
