martes, 29 de marzo de 2011

VIA CRUCIS

Escollit el lloc de la ferida
comenca la cerimonia
del clavament a la creu

La sang plora lentament

Han fugit espereugits
amants i amics

Tot es fosc
humit i silencios

El jardi
que evidenciava esplendor
es ara un espai
de ombres afilades
on el vent s'ha n'entorna
en un xiulet agut
i desafinat

Molt en dalt
s'omple el cel
de millons de preguntes ximples

Mai es troba el nom d'un sentiment
que ens fa sofrir

lunes, 28 de marzo de 2011

Del poemario "Cruzando el desierto"

No tienes remedio Beatriz
vives procurando incendios
caminas
arrastrando restos
de un largo naufragio

Nina otonal
atrapada por el tiempo
y el espacio como una semilla infertil

Diras:
la vida fue nenufares de agua

Implacablemente dialogica
con ese yo que se te escapa

Es inutil el aplauso
en la arena pegajosa
de las noches
Caripe, 2 .04.2008

martes, 22 de marzo de 2011

De genolls en terra

Fa poques hores
que dorms per sempre
i no se pas quin nom te
aquest sentiment

Crido el teu nom
al fons de jo mateixa
i el resso es alien
als llavis i al cos

Tanco els ulls
comenco a pensar-te
i no et veig ni et sento

Melangia
aixo si
que faig veni
com si es tractes
d'alguna melodia escruixidora
que fa molt de temps
em va penetrar
fins el moll dels ossos

segueix

lunes, 14 de marzo de 2011

INQUIETUD o com m'allibero del pes intern?

Me aferrat a tres passions
gairebe senzilles
amb tota intensitat
l'ansia d'amor
el significat de l'art
i el misteri del dialeg
entre els essers vius

Endemes,
tinc la ferma conviccio
del poder d'els poetes
en traspassar la realitat
i fins i tot arribar
al extasis sense esforc

Contrariant a n'aquest deliri
hem trobo sempre
a l'intemperie
i la meva anima es mort de fred

La sensacio que tinc sempre
de no pertanyer
a cap lloc
no es pas una metafora

(segueix)

martes, 1 de marzo de 2011

Aquest temps que m´ha compasa

I no vull dir solsamènt
allo repetit mil vegades
de que en hores del matì fresqueja
i mès tard el sol brilla amb esclat
aiguabarreig d´emocions i pensaments

Vull referir-me al silenci de la comprensiò

A la por del pas dels anys
deixant darrera
la alegrìa animal
i els camis de flors

Ara
gairebè em conformo
amb dibuixar la forma de les coses
i contar-me desolacions

He em igrat de mì