Dedicat amb molt d´amor a la meva mare
el silenci es dens
han callat del tot les alegrìes
Quant creus que s´ha esbravat,
progressa lentament
i encuriosit
cap a la boca i als ulls
Potse no te res d´estrany sentirse aixi
i no te res a veure amb la vellesa
La relaciò entre els homes
i el mon que els envolta
es va deslligant
com els brodats de coixì
de la meva àvia
hi ha una mena senzilla i simple
d´abandonar-se a la soledat
es una repenjada cap a un mateix
Ja no tens la mateixa veu d´abans
es un altra quasi rovellada
que et surt de la part
mès interna del èsser
que encara mig sonriu
sense reserva ni recels
A vegades
s´hi barregen altres sentiments
tots ja en retirada
lentament els vaig recollint
d´un en un
son part de mi
no em fan ombra
Saps que res abastes
s´ha perdut l´encis
es fon l´anima
com els terròs de sucre
a la boca dels nens
No hay comentarios:
Publicar un comentario