UNA FUGIDA PERENNE ( II )

Sovint recorro amb la mirada
el mapa de la meva vida
es un ritual sagrat i rescabalador
que em deixa extenuada

He vagat amb pas incert i esbojarrat
per tots els mars

Avui el paisatge s´ha ma enfosquit
tot ho trobo banal
sense sentit
amb monotonìa de pregaria

Vaig tenir l´horitzò encès
a un pam del cor
i la forza d´un lleò
a la punta dels dits

Ara
tot em fuig de les mans
a n´aquest mon nou que transito
es com si caminès descalça per un riu sec
necesito noves paraules
per desxifrar-ho
mots que no siguin materials
i un bon raig d´il-lusions a cada moment
de manera de no emmosteir tot anhel

He lliurat una guerra desaforada
on l´enemic era sols jo
no he pogut mai vèncer
em consola
mes que res
la llum dels ulls dels meus fills
quan son feliços
ho em miren

Arrapada a un pomell d´absènsies
just al mig d´un exili
de proporcions siderals
busco comunicar-me
amb l´ànima que gemega i plora
per endolcir-la
amarant-la de fred
amb el benigne acull
dels bons records