ITACA

Res mes cert que no soc dona arquetìpica
treballadora silenciosa i mare esforçada
donant lliçons de laboriositat
anònima
ingenua i magnìfica

Vaig travessar l´atlantic de petita
he vist molt de mon
he sentit la presencia d´un Deu enfadat
que ens vol destruir
pero tambè ens estima i cura:
etern dilema de lo creat

En molts sentits la meva vida
ha estat un llarg i dificultòs camì
de retorn a casa
com si jo fos
el teixit de la fidel Penèlope
que va i ve
somìa i plora

Sentint a vegades
que he enutjat el destì
i ell, venjatiu
m´omple el camì d´obstacles
!No escarmento!
i persistint
empaito horitzons cada dìa.

( tampoc farè del meu avui
una cançò afligida
plena d´enyorança
Dirè com el poeta Joan Maragall:
¨...la sort acepto
...acepto els treballs i les angunies
perquè em trobo mes ric de mì
mes plè de mon
mes d´ànima¨).