Cendres

Dormo bressolada per petiteses,
mes aviat miseries humanes,
sospesa per cadenes rovellades
sobre pedres grosses
on el vent bramula el meu nom

De matinada
busco sortir,
anar cap a fora,
cap al nou dia,
i em trobo tancada
insegura
pressonera
com si la nit fos circular
i rodes sen sa jo

Tothom s'ha tornat fantasma
hi ha munts de cendra arreu
i el temps s'ha m'ha mort
entre els dits