L´enigma que ens guía

Continuant amb la idea
del retorn a casa
al país natal
dels secrets de la infantesa

L´univers inmens
i violent d´els afectes
en aquesta edat

Ho sabía molt be en Proust

Es com un dipósit
de saviesa
com la mare del ví
quelcom residual
i al mateix temps magicament alquímic
base i substrat de la memória

Soc l´a ovella que duu l´esquellot
de la nissaga nostra

Idea que no es marceix

A mi sempre m´ha sorprès

que havent-hi tanta gent bona

el mon no sigui millor

Es evident i alhora mont d´agrair

que les coses comencin a canviar

Ja no ens podem escapolir

de fer les coses be

perquè ja hu sabem fer be

i el resultat

ens compensa amb escreix

Avui vull fer una petita aliança

amb jo mateixa

la segello amb Nèmesis

Deesa de la felicitat

i prego perque pugui capir

la meva intenciò

i res mes