SET JARDINS DE L´ANIMA

Es dificil dir res
que no hagi estat dit

amors
llocs
felicitat o misèries

la criatura humana
i les seves fetes
son ressòs igualitaris del mon

solament el poema
te aquesta facultat divina
es commovedor saber-ho

mai abans s´ha mirat
de la manera que veu
i ens fa veure el poeta

es una nuesa extrema
la que ens presenta
amb humilitat i orgull

sentiments contrapossats

la poesìa es real
fins i tot negant-la

està feta de carn i ossos
fluix dintre nostre com la sang
omplin-lo tot

Caragola marina

Cal estar alerta a les senyals
comença la devallada
i cega etapa de l´esdevenidor

es un misteri d´imaginar
quins oblits seràn els primers

aquell breu instan de joia
que ens beatificaba
perdurarà en nosaltres?
podrem ressuscitar-lo
com el gust de la magdalena
al tè, del Proust?

soc una caragola marina
duc casa i cos a tothora
un bruel somort m´acompanya
amb resssòs d´eternitat