NEKIA

Donem diguem
rellotge mentidor
temps mort
els pocs mots
pels que val la
pena morir

en aquesta travesia
viatje
fugida
nit
mudanca
turment
no se que

parlo
ocells negres
esperen
a la boca sellegada
amb sal

PER LA YENAT

Et vull comptar l'historia d'un gra
petit i fosc com la teva pell
que s'ha escampat arreu
convertin-se en la millor veguda del mon
i que va comencar al pais on ets nascuda
Etiopia

Va ser a Kaffa on un pastor
d'ovelles com les de Juncosa
que s'anomenava Kaldi
va observar que els seus animalets
al menjar fruits bermells d'un arbre no molt alt
es tornaven jugatons i alegres

A prop d'alla havia un monestir
Kaldi li va explicar als monjos
la alegria de les seves ovelles
varen posar a bullir les fruites
i al prober-les eren molt amargues
ho van llencar tot al foc
Una vegada que es torraren els grans
un delicios aroma va omplir l'estanca
aixi es van assabentar
com tenien que fer-ho per gaudir-ne

Diuen que des de molt antic
es menjava el cafe cru a l'Africa
constituia un bont aliment al camp
pero despres del descobriment dels monjos i Kadi
questa veguda es va associar a la meditacio
i als exercicis religiosos

De Kaffa va escampar-se el cafe a tot lloc
per mitja dels mercaders arabs
arribant a Europa a finals del segle XVI
a Venecuela arriba des de Martinica
i a Caripe anys despres
es el fonament de la seva cultura i riquesa

Les aventures d'aquest granet
que ha conquistat el mon
son molt interessants
m'agradaria explicar-te-les personalment

PEDRENYAL

al tiet Ramon

Pensavem que duraria sempre

ens ha deixat a la indigencia
doble mancanca
sense el seu llenguatge unificador
sense una manera de mirar
la nostra naturalesa humana

ja no sabrem com pensar-nos
els Marti, Gregori i els Guiu

el dia de la seva mort
la meva anima es desplaca a Juncosa
aquell diumenge el poble era un temple
mes a prop del cel que mai

els xipresos es movien
sonaven com instruments musicals

vaig puja a les pedres mes altes
de Sant Joan
interrogant la brisa plateijada
dels olivers
gran silenci en la quietud del camp

tot just comencaren a sonar les campanes
acompanyant al tiet a l'eternitat

(jo vaig demanr a Deu que si fos per voler-lo amb ell, esperes endur-s'el
quan els meus fills l'Angela i l'Aandres l'haguessin visitat, m'ho a concedit)

Paraula Viva

Ara ho se
som paraula
el temps
es tambe una jungla de paraules

una darrera l'altra
les anem posant a mida
que el dia creix

com enginyers
edifiquem amb elles
construccions que ens protegeixen de la pluja
de la claror del sol
de les tempestes

en construim d'altres
que ens fan de guia
per els camins interns que ens angoixen

el nostre aliment son les paraules
habitem amorosament en elles