M´he begut la vida
des aprofitadament
com qui es beu
un got de vì casolà al migdìa
sense dubtes angoixosos
per l´esvenidor
Aquesta mena d´actitud
m´ha dexat
alguns deutes amb la vida
Après
he consentit
que les circunstancies
es mengessin la meva obra artìstica
ara la trobo dispersa
com si m´haguès perdut
en un dèdal de carrerons insignificans
refusant el camì adecuat
que se m´oferìa amb plenitud
( segueix)
lunes, 27 de septiembre de 2010
martes, 21 de septiembre de 2010
TOTES LES BESTIES A L´AGUAIT
Un baf d´aire tebi i secret
em recorda que remandre viva
La bossa d´angoixa
com un farcell mal agafat
es mou en el cos
dilatat per la por
He vist el llamp
que trona
i despobla el cor de tot goig
em recorda que remandre viva
La bossa d´angoixa
com un farcell mal agafat
es mou en el cos
dilatat per la por
He vist el llamp
que trona
i despobla el cor de tot goig
martes, 14 de septiembre de 2010
UN GUARDIÀ DEL PASSAT
Vaga´n pels somnis trobo un bosc
amb arbres de tota mena
la mùsica que m´acompanya
es el rumor del vent
en els matolls de farigola
perfumant-ho tot
Millers de petjades
que el temps no ha esborrat
s´enfonsen al terra
emmotllant peus grans i petits
Un antic teix serveix de conjur
per a qualssevol fada fetillera
Penso
al llindar de la nostàlgia:
aquest arbre es una metàfora de l´amor
venenòs i magnìfic
Diuen del teix
els llibres sagrats
que te el fruit del pecat
pero tambè es va fer amb la seva fusta
la creu de Crist
l´arca de Noè
i l´arc de Robin Hood
amb arbres de tota mena
la mùsica que m´acompanya
es el rumor del vent
en els matolls de farigola
perfumant-ho tot
Millers de petjades
que el temps no ha esborrat
s´enfonsen al terra
emmotllant peus grans i petits
Un antic teix serveix de conjur
per a qualssevol fada fetillera
Penso
al llindar de la nostàlgia:
aquest arbre es una metàfora de l´amor
venenòs i magnìfic
Diuen del teix
els llibres sagrats
que te el fruit del pecat
pero tambè es va fer amb la seva fusta
la creu de Crist
l´arca de Noè
i l´arc de Robin Hood
martes, 7 de septiembre de 2010
ITACA
Res mes cert que no soc dona arquetìpica
treballadora silenciosa i mare esforçada
donant lliçons de laboriositat
anònima
ingenua i magnìfica
Vaig travessar l´atlantic de petita
he vist molt de mon
he sentit la presencia d´un Deu enfadat
que ens vol destruir
pero tambè ens estima i cura:
etern dilema de lo creat
En molts sentits la meva vida
ha estat un llarg i dificultòs camì
de retorn a casa
com si jo fos
el teixit de la fidel Penèlope
que va i ve
somìa i plora
Sentint a vegades
que he enutjat el destì
i ell, venjatiu
m´omple el camì d´obstacles
!No escarmento!
i persistint
empaito horitzons cada dìa.
( tampoc farè del meu avui
una cançò afligida
plena d´enyorança
Dirè com el poeta Joan Maragall:
¨...la sort acepto
...acepto els treballs i les angunies
perquè em trobo mes ric de mì
mes plè de mon
mes d´ànima¨).
treballadora silenciosa i mare esforçada
donant lliçons de laboriositat
anònima
ingenua i magnìfica
Vaig travessar l´atlantic de petita
he vist molt de mon
he sentit la presencia d´un Deu enfadat
que ens vol destruir
pero tambè ens estima i cura:
etern dilema de lo creat
En molts sentits la meva vida
ha estat un llarg i dificultòs camì
de retorn a casa
com si jo fos
el teixit de la fidel Penèlope
que va i ve
somìa i plora
Sentint a vegades
que he enutjat el destì
i ell, venjatiu
m´omple el camì d´obstacles
!No escarmento!
i persistint
empaito horitzons cada dìa.
( tampoc farè del meu avui
una cançò afligida
plena d´enyorança
Dirè com el poeta Joan Maragall:
¨...la sort acepto
...acepto els treballs i les angunies
perquè em trobo mes ric de mì
mes plè de mon
mes d´ànima¨).
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)
